El passat dijous 23 de novembre a l’Ateneu Barcelonès, en el marc de la setmana de l’Antropologia i el cicle de debats sobre la intel·ligència artificial “Més intel·ligents, més humans?”, l’ACPA i CIVICAi (Associació Per una intel·ligència artificial de tothom per a tothom) van organitzar la taula rodona “Temps d’AntropologIA: la disciplina antropològica com a eina davant els reptes de la intel·ligència artificial” amb Ricard Faura i Liliana Arroyo. I la benvinguda i presentació de l’acte per part de Pep Guasch, President de l’ACPA.
“IA ha piratejat el sistema operatiu de la nostra civilització. El llenguatge és el material de què està feta gairebé tota la cultura humana. Els drets humans, per exemple, no estan inscrits al nostre ADN. Més aviat, són artefactes culturals que creem en explicar històries i escriure lleis.”
Yuval Harari, 18 de maig 2023 (cita extreta de la presentació de Ricard Faura a la Taula Rodona)
Ricard Faura Homedes és elCap de Servei d’Inclusió i Capacitació Digital a la Direcció General de Societat Digital. Antropòleg i Impulsor i cofundador de la Tecno-Antropologia. Soci de l’ACPA i vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès.
Liliana Arroyo Moliner és la Directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya. Doctora en Sociologia i especialista en innovació social digital. Especialment interessada en l’impacte social de les eines digitals i les tecnologies emergents en àmbits com l’educació, el treball i la salut.
Tant el Ricard com la Liliana formen part de la Direcció General de Societat Digital, organisme que depèn del Departament de Presidència i que és responsable entre altres, d’impulsar el disseny de les polítiques de govern digital i impulsar una ciutadania digital amb el desplegament de programes de capacitació, inclusió i empoderament digital de la societat.
En el següent vídeo que us incrustem podreu veure i escoltar sencera la taula rodona, a on la Liliana i el Ricard ens expliquen perquè la Intel·ligència Artificial (IA) no és una revolució tecnològica com les anteriors (com l’aparició de la web, l’hipertext, els blocs, el metavers… ) i del qual ens trobem davant un canvi a on les implicacions del qual tot just comencem a copsar. A partir d’aquí, quines polítiques públiques s’han d’activar? La IA pot aportar alguna cosa positiva en aquesta lluita contra la ja vella bretxa digital? Calen estratègies transversals i nacionals? Com impacta en els drets i deures digitals de la ciutadania?
En una segona part de la taula, es pregunten sobre si l’antropologia és una disciplina especialment capacitada per avaluar i analitzar aquest impacte, i fins i tot per ajudar en la regulació del seu ús amb una perspectiva ètica. Arriben a la conclusió de que les mirades antropològiques i sociològiques son fonamentals a l’hora d’explicar, conduir o educar sobre un nou avenç tecnològic. I com des de les Ciències Socials es pot utilitzar la IA per la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.