Entre el 2 i el 3 de novembre de 2023 es van celebrar les IV Jornadas de Antropología e Investigación Social Aplicada a la Facultad de Ciencias Sociales y de la Comunicación de la Universidad de la Laguna, on vam tenir el plaer d’estar-hi convidats a través del Departamento de Sociología y Antropología, amfitrions i organitzadors d’aquesta interessant cita per a estudiants del Grau d’Antropologia de les Illes Canàries. Amb el suport econòmic del Vicerrectorado de Investigación y Transferencia a través de la Consejería de Economía, Conocimiento y Empleo del Gobierno de Canarias, aquesta era una edició especial perquè tenia més programació que en anys anteriors, incloent la projecció del documental “Una vida, tres volcanes”, una mostra-fira de projectes d’investigació social aplicada i una visita prevista al projecte LIFE Garachico. Acompanyats dels canaris de La Palma, Miguel Villalba Silva i Alejandro Rodríguez Pais, varem ser convidats juntament amb Noelia García Rodríguez i Gaizka Aranguren Urroz. Pep Guasch Capell, el president de l’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA) va ser el nostre representant a les jornades.
El 2 de novembre al matí, Raquel de la Cruz Modino, directora del Departament i José Antonio Batista Medina, degà de la Facultat, ens van donar la benvinguda i van presentar les jornades on van ressaltar, tant un com l’altre, l’aposta en ferm del Departament per l’Antropologia Aplicada. Van apuntar que en aquest any buscaven fer una programació que combinés experiències professionals joves i altres més consolidades. Experiències i projectes des de illes i la península.
Tot seguit, Miguel Villalba Silva i Alejandro Rodríguez País, antropòlegs de La Palma recent graduats el 2021 per la Universidad de La Laguna, començaven la seva presentació sota el títol “Historias de dos Nuevos Antropólogos”, on van explicar el seu breu però intens recorregut professional. D’un encàrrec inicial que van rebre de la Dirección General de Patrimonio Cultural, basat en la realització d’entrevistes a persones que van viure les tres últimes erupcions de l’illa de la Palma, de San Juan (1949), Teneguía (1971) i Tajogaite (2021), amb l’objectiu de guardar testimoniatges enfocats en l’herència patrimonial i la memòria col·lectiva generada després d’aquests processos volcànics, van transformar-lo en un projecte audiovisual i etnogràfic creant el documental “Una vida, tres volcanes”, juntament amb el cineasta Sergio Guervilla. Miguel i Alejandro destaquen la interdisciplinarietat, la formació continua i “La difusión del trabajo realizado es fundamental para poder mostrar qué hacemos y qué podemos llegar a hacer” com a claus per a obrir-se un camí en l’antropologia.
Noelia García Rodríguez és asturiana i era la tercera antropòloga convidada. Si teniu la sort de conèixer-la algun dia pregunteu-li per la seva història fins arribar a tenir la llicenciatura d’Antropologia Social i Cultural per la Universidad Complutense de Madrid, és molt curiosa i donaria per una novel·la. La Noelia és també llicenciada en Filologia Anglesa i just aquest any ha acabat el seu doctorat en Ciències Socials a la Universitat de València amb la tesi “Usos deportivos en el Parque Nacional de los Picos de Europa” de la qual, dos dies més tard de la seva intervenció a les jornades, en recollia un premi per la Federación Deportes de Montaña, Escalada y Senderismo de Castilla y León.
La tesi constitueix la primera etnografia que es realitza en un Parc Nacional d’Espanya. L’objectiu general de l’estudi és aportar coneixement científic sobre els canvis socials, culturals, econòmics, polítics, paisatgístics i ambientals vinculats a l’activitats esportives desenvolupades en les seves àrees protegides..Però també té una orientació aplicada ja que es fan propostes per a abordar de forma més innovadora la gestió del parc, perquè els projectes de desenvolupament local relacionats amb el turisme de naturalesa vagin més ben encaminats cap a la reactivació socioeconòmica de la zona i no generin desigualtats o tensions en les comunitats autòctones ni siguin incompatibles amb la conservació de la biodiversitat… entre altres.
La Noelia també ens descriu l’últim projecte on ha treballat com a investigadora, a través de l’empresa pública de Gestión del Medio Rural de Canarias, realitzant un anàlisi integral amb altres professionals sobre les confraries, cooperatives i federacions de pescadors de l’arxipèlag. Va aconseguir aquest lloc de treball perquè es va publicar a la Red de Antropologia Ambiental i ella ressalta com n’és d’important vincular-se en xarxa amb altres professionals afins. També és membre de Goberpark, format per antropòlogues i antropòlegs que estudien els models de conservació de la naturalesa en diferents comunitats autònomes durant els últims quaranta anys. Acaba recomanat-nos portals com LinkedIn i Euraxess per a trobar oportunitats laborals en recerca o en antropologia aplicada i ResearchGate i Academia per no desvincular-se del coneixement antropològic, aportant o llegint articles.
El segon dia el va encetar Gaizka Aranguren Urroz el director de Labrit Multimedia. En Gaizka és un tot terreny que ha viscut de tot i ha treballat a tot arreu. Després d’exercir els seus primers deu anys com a periodista a diferents mitjans bascs, es passa quasi quatre anys sent el cap d’una empresa de ramaderia on allí, diu, que aprèn realment a gestionar una empresa. Després, el seu camí es dirigeix cap al patrimoni immaterial i la gestió cultural, amb set anys d’experiència i responsabilitats a les fundacions de Nabarralde i Euskokultur. Amb la destresa de l’escriptura i la comunicació, l’estima pel patrimoni i la cultura i la capacitat de gestionar una organització, es decideix al 2009 a fundar Labrit.
Labrit Multimedia és una empresa única arreu de l’estat espanyol. Per la seva idiosincràsia organitzacional, de projecte, filosofia i serveis. Amb un equip multidisciplinar fixe de dotze persones (i altres subcontractades o temporals per diferents projectes) construeixen i gestionen tot tipus de projectes comunicatius, educatius, de transmissió, de reconeixement i notorietat de marca… (i el que es -i els- proposin) vinculats al patrimoni cultural immaterial. Cada membre de l’equip enriqueix, des del seu àmbit de coneixement, la mirada antropològica que constitueix la base del projecte Labrit: “he aconseguit treballar per la passió de la meva vida”, tal com ho sent i defineix en Gaizka a les jornades.
“Els referents comuns del passat, les vivències, experiències i sabers transmesos, així com els projectes de futur compartit, componen l’imaginari col·lectiu de qualsevol grup humà. Imaginari dinàmic que cristal·litza en la seva pròpia identitat. Descodificant, analitzant, categoritzant i transmetent aquests imaginaris enfortim la diversitat cultural mundial i podem potenciar el desenvolupament local sostenible” Aquesta és la missió de Labrit tal com apunta el Gaika en una de les diapositives de la seva presentació enciclopèdica. Perquè Labrit acumula molts projectes en aquests quasi vint-i-cinc anys de vida, moltes hores d’entrevistes, d’històries de vida i de memòries… fins arribar a dia d’avui a Vitagrama, una proposta amb web i app pròpia, que dona accés a les famílies i valor a la memòria oral i el patrimoni immaterial familiar.
El segon del dia i últim convidat era Pep Guasch Capell, president i representant de l’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA). En Pep es va encarregar de presentar les línies bàsiques de l’ACPA amb la campanya que porta a terme des del novembre de 2021, “On és l’antropologia?”. Línies que haurien de ser principals eixos de qualsevol associació professional com son (1) la de sensibilitzar, formar i promoure entre antropòlegs i antropòlogues la identitat professional de l’antropologia més enllà de la docència i la recerca i (2) informar sobre la figura professional, difondre i defensar la professió entre organismes públics, el tercer sector i l’empresa.
Sobre la identitat professional, en Pep va explicar alguns trets característics comuns gràcies a la pràctica i l’ús en tècniques d’anàlisi qualitativa com l’observació participant. I que a raó de les nostres característiques podem millorar els entorns i la pràctica de la intervenció i aportar, per exemple, un coneixement significatiu sobre l’usuari/beneficiari o sobre fórmules d’interacció que encaixin amb la cultura dels diferents actors. Accions com els webinars o el curs sobre “Ocupabilitat i accés professional a l’antropologia en àmbits socials prioritaris” son exemples de com han dut a terme el primer objectiu de la campanya. Per un altre costat i en referència a la segona línia, l’ACPA ha fet incidència política sobre la figura professional de l’antropòloga i antropòleg amb possibles organitzacions contractants com l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC). Per tancar, en Pep no es podia estar d’explicar l’èxit del primer Fòrum de Diàleg Professional de l’Antropologia realitzat aquest final d’octubre, on per primera vegada a la història a Catalunya, es reunien prop d’un centenar de professionals, docents i estudiants entorn als reptes i els àmbits de la professió.
Tal com es va fer palès durant totes les jornades a la Universidad de la Laguna i als debats finals de cada dia, conduits per Clara González Cruz i Grecy Pérez Amores, membres també del Departamento de Sociología y Antropología, l’antropologia aplicada o professional té molt a dir i a fer a dia d’avui, on cada vegada es fa més necessari desxifrar la complexitat en la que vivim immersos. On cada vegada és més complex entendre la realitat i el que està passant, es més necessària que mai l’anàlisi i la mirada antropològica per, de manera interdisciplinària i pel bé comú, poder intervenir, transmetre o comunicar més adequadament.
