0
0
Una invitació a creure en les pròpies possibilitats, a ser agosarats i creatius i, fins i tot, a “sortir de l’armari” com a antropòlegs/es.
Aquestes van ser algunes de les conclusions de l’acte de presentació de la campanya “On és l’Antropologia?”, organitzat per l’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA) dins la Setmana de l’Antropologia. L’acte es va celebrar el dijous 11 de novembre a la seu de la CGT de Barcelona i va aplegar una trentena de persones. Amb aquesta campanya, l’ACPA pretén visibilitzar i difondre l’antropologia com a perfil professional vàlid en nombrosos àmbits.
L’acte va arrencar amb les salutacions de Rosa Lázaro, secretària de l’Institut Català d’Antropologia; Emilio López, secretari general de la CGT de Barcelona; i Pep Guasch, president de l’ACPA. A continuació, Mamen Salcedo, membre de la junta de l’ACPA, va explicar que la campanya es planteja “des del convenciment de la rellevància de la disciplina” i havent constatat que “les rutes de professionalització per als antropòlegs sovint no es coneixen ni als campus universitaris”. També va remarcar que aquestes rutes no passen només per la investigació.
Com a acció concreta de la campanya, va demanar que es comuniquin a l’ACPA les ofertes laborals susceptibles de ser assumides per antropòlegs/es però que no contemplin aquest perfil en la convocatòria. L’ACPA contactarà amb els convocants per explicar-los la conveniència d’incloure’l.
Seguidament, Guillermo Soler, també membre de la junta de l’ACPA, va presentar una sèrie de dades extretes de diverses fonts per tal de mirar de respondre a la pregunta de quines feines desenvolupen actualment els antropòlegs/es. Per exemple, segons l’Enquesta d’Inserció Laboral de Graduats i graduades 2020 de l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, un 81,8% dels que van finalitzar els estudis tres anys enrere estan ocupats, però només el 21,9% d’aquests fan feines específiques de la titulació. D’altra banda, la Informació Anual del Mercat de Treball del SEPE també dona pistes, com ara les àrees de treball en les que s’han signat més contractes de treball de llicenciats o graduats en Antropologia: la més destacada sens dubte és la que té a veure amb treball i educació social, tot i que també abunden els contractes en feines no qualificades.
A continuació, es va donar la paraula a dos testimonis que van explicar breument la seva trajectòria de professionalització.
Marta Lobato, actualment investigadora a l’àrea de Large Format Printers d’HP, va explicar com en un moment donat havia decidit deixar l’acadèmia per “experimentar què hi havia allà fora”, cosa que inicialment no va ser gens fàcil, ja que sovint “em preguntaven que per què em presentava a una feina determinada”. De fet, un cop ha estat ella la que ha hagut de seleccionar perfils d’investigadors socials s’ha sorprès “pels pocs antropòlegs que enviaven currículums”.
Lobato va destacar que dins la disciplina hi ha “un component ideològic molt fort que actua com a barrera” a l’hora de treballar per una empresa. També va considerar que la feina de l’antropologia és “allà on hi ha una relació entre uns usuaris i uns proveïdors, que necessiten algú que ajudi a l’entesa”. “Pot semblar molt genèric, però l’experiència em diu que no es fa o no es fa bé, i nosaltres ho podem fer bé”, va concloure.
Per la seva banda, Ricard Faura va ser un dels pioners de la tecnoantropologia i ara és el Cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat de Catalunya. Tot i reconèixer que va estudiar antropologia “per accident”, va fer una forta reivindicació de la professió: “Molts projectes, fins i tot a nivell internacional, s’acaben encallant perquè no hi ha hagut una mirada antropològica prèvia.” També va explicar que “treballar envoltat d’enginyers o dissenyadors és del millor que m’ha passat” i que “ara la hibridació és a l’inrevés: són ells els que ens venen a buscar”. Va finalitzar amb una consideració optimista: “Mai com ara havia estat tan necessària la mirada dels antropòlegs, i això és comença a reconèixer. Per exemple, la superació de la bretxa digital és una prioritat a nivell europeu i aquí hi tenim molta feina a fer.” Però “el principal problema som nosaltres; hem de sortir de l’armari com a antropòlegs i reivindicar-nos com a tals”.
A partir d’aquí, el debat es va obrir als assistents. Des de la fila zero, Pepi Soto, professora d’Antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, va comentar que hi ha diverses iniciatives arreu per incidir en la professionalització i va assenyalar la necessitat de sumar esforços. Laura Marino, en representació del Col·lectiu de Professionals del Treball Comunitari, va presentar aquest àmbit com una de les possibles sortides professionals. Des del públic també es van plantejar qüestions d’interès com ara el debat ètic o la dificultat d’especialitzar-se en aquesta trajectòria professional.
La trobada va finalitzar després de pràcticament dues hores d’intercanvi d’idees ben profitoses.
Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia,
12 de novembre de 2021
