0
0
La necessitat de desenvolupar i difondre el perfil professional va ser el missatge comú en tots els participants i assistents a la presentació a Tarragona de la campanya “On és l’Antropologia?” de l’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA) que es va fer aquest dijous 10 de març a l’Arxiu d’Etnografia de la Universitat Rovira i Virgili. A l’acte hi van assistir una vintena de persones i va comptar amb la col·laboració del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (Dafits) de la URV i l’Institut Tarragonès d’Antropologia (ITA).
El president de l’ACPA, Pep Guasch, va presentar els objectius i eixos de la campanya, que va arrencar el mes de novembre passat, així com la feina desenvolupada fins el moment. Així, l’ACPA ha iniciat contactes amb entitats patronals, com ara l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC), així com amb l’administració (Escola de l’Administració Pública de Catalunya i Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat) per tal de donar-los a conèixer les habilitats professionals dels antropòlegs /es i l’aportació que hi poden fer. Igualment, l’ACPA ha començat recentment a fer una anàlisi sistemàtica d’ofertes de feina, i ja s’han detectant diverses en les que no estan inclosos els antropòlegs malgrat que hi encaixen. En aquests casos, es contacta amb l’empresa o entitat que fa l’oferta. La resposta està sent positiva. Igualment, Guasch va anunciar una segona sèrie de webinars professionalitzadors per després de Setmana Santa.
Seguidament, Guillermo Soler, membre de la junta de l’ACPA, va presentar les dades que ara mateix estan disponibles sobre professionalització dels llicenciats i graduats en Antropologia, procedents, entre d’altres, de les enquestes de l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i del SEPE. Per exemple, un 81,8% dels que van finalitzar els estudis tres anys enrere estan ocupats, però només el 21,9% d’aquests fan feines específiques de la titulació.
L’acte també va comptar amb la participació de dues antropòlogues formades a la URV, que van explicar la seva trajectòria professional. Així, Anna Figueras, amb una llarga experiència en el món dels museus però també com emprenedora, va comentar que justament l’antropologia és el que considera que és l’eix de la seva trajectòria. Figueras va opinar que un dels problemes és que l’antropologia continua sent difícil de definir “en tres paraules”, i que s’han perdut moltes oportunitats en el camp del turisme i específicament en els centres d’interpretació.
Per la seva banda, Íngrid Bertomeu és una de les sòcies d’Ínclita Cultura, empresa especialitzada en patrimoni, i recentment també ha iniciat una línia de treball d’antropologia corporativa, sempre a les Terres de l’Ebre. Bertomeu va coincidir en què “m’ha costat molts anys definir el meu propi perfil professional” i, en aquest sentit, va comentar que durant els seus estudis “hauria agraït poder fer pràctiques en una empresa”. Bertomeu detecta noves oportunitats de treball per al col·lectiu que no s’estan aprofitant en qüestions com la responsabilitat social corporativa de les empreses o la gestió del desenvolupament local.
“m’ha costat molts anys definir el meu propi perfil professional”
El debat obert amb els assistents es va allargar més d’una hora. Tenint en compte el marc de l’acte, no és estrany que moltes aportacions fossin entorn el paper de les universitats. Joan Josep Pujadas, president de l’ITA, va reconèixer que “des de l’acadèmia no hem tingut la imaginació per incorporar alguna assignatura de professionalització” als estudis de grau.
Montserrat Soronellas, directora del DAFITS, va reconèixer la importància d’incidir en aquesta línia, tot i que al mateix temps va comentar que “des del grau hem de donar aquesta mirada compartida, global, que és pròpia de l’antropologia”.
Encara incidint sobre aquestes qüestions, Toni Martí, amb una llarga trajectòria en joventut i cultura dins l’ajuntament de Tarragona, va remarcar que el grau d’antropologia hauria d’incloure formació sobre la gestió de projectes socials.
En tot cas, la coincidència entre els assistents va ser que l’Antropologia disposa d’una gran potencialitat professional en la societat actual i que cal treballar intensament per a fer-ho possible.
