3
0
Unes 35 persones van assistir a la presentació de “Professionalització de l’antropologia a Catalunya, avui”, la primera publicació editada per l’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA), que es va fer el passat dijous 28 de novembre al Museu Etnològic i de Cultures del Món en el marc de la Setmana de l’Antropologia. La publicació, en format virtual, gratuïta i accessible per tothom, neix com un resultat de la celebració del primer Fòrum de Diàleg Professional de l’Antropologia organitzat per l’ACPA l’octubre de 2023.
Així doncs, la publicació, al llarg de 122 pàgines, serveix al mateix temps com una mena d’actes del Fòrum, tot i que arrenca amb dos articles dedicats a “perspectives sobre l’antropologia professional”. En el primer, Pep Guasch, president de l’ACPA, reflexiona sobre la necessitat d’ampliar el focus professional de l’antropologia més enllà de la recerca universitària o una suposada -i poc definida- emprenedoria. Per Guasch, els estudis actuals ja preparen els graduats / es per tota una sèrie de llocs de feina qualificats (director, coordinador, tècnic de disseny de projectes…) per als quals sovint no es pensa en antropòlegs… i ells mateixos tampoc no hi pensen.
Autoria fotografies: Júlia Partal
El segon article mira de respondre amb dades la pregunta “on és l’antropologia?”. Dades procedents de fonts diverses, com el SEPE o recerca impulsada per la mateixa ACPA, que va servir per demostrar com pràcticament dos terços de les ofertes laborals que encaixen amb el perfil de l’antropologia no reclamen explícitament aquest perfil. Tot i això, Guillermo Soler, coordinador de la publicació i autor d’aquest article, va destacar com “alarmants i que haurien de portar-nos a reflexionar” els resultats de la darrera enquesta d’inserció laboral de l’Agència de Qualitat Universitària, que deixa l’antropologia molt mal posicionada en comparació amb altres disciplines germanes, especialment pel baix percentatge de graduats / es que als tres anys treballen en posicions de rang universitari.
La segona part de la publicació, dedicada al Fòrum, inclou unes cròniques dels tallers que es van fer durant la primera jornada de la trobada, i que presentaven els participants uns reptes plantejats per representants de l’administració pública, l’empresa, el tercer sector i l’economia social i solidària. Tal i com va explicar durant la presentació Mamen Salcedo, es tractava d’un exercici per “escoltar el que ens demanen els altres; al cap i a la fi no hi ha res més antropològic que escoltar els altres, i en canvi sovint en l’antropologia més campuscèntrica això s’oblida”. A més, les persones que van plantejar aquests reptes -cap d’elles antropòlogues- també han col·laborat amb la publicació reflexionant sobre la seva experiència, el que proporciona un punt de vista extern molt interessant.
La publicació també inclou uns resums de les taules rodones que es van fer durant el segon dia, dedicades a set àmbits professionals diferents. Aquests textos van ser redactats pels alumnes del curs Conforcat organitzat per l’ACPA. Un d’aquests alumnes i ara membre de la junta de l’ACPA és Alba Ribot, que en la presentació va destacar el valor d’aquesta creació col·lectiva: les contribucions dels participants a cada taula rodona filtrades per les persones que, treballant també en grup, les havien de sintetitzar.
Autoria fotografies: Júlia Partal
Un cop feta la presentació dels continguts es va generar un animat debat d’una hora de durada amb els assistents al Museu, així com intervencions virtuals des de Madrid i Euskadi.
Accedeix a la publicació:
